Propuesta de imposibles: temor a hablar de mis propios temores

Me preguntabais cual era la finalidad de hablar de los temores, os comenté mi dificultad de explicarlos en primera persona, la necesidad de marcar distancia debido a mi imposibilidad de abrirme a los demás. Después de reflexionar estas palabras creo que al utilizar "nosotros" en vez de "yo" es una manera de acompañarme, de sentirme arropada por las experiencias de otros que en el fondo también son las mías. No tengo tal imposibilidad de abrirme a los demás, reconozco que no soy un ente único, sino el resultado de la vivencia con los demás. Así cada temor descrito es un relato común compartido, son palabras y reflexiones prestadas de otros también vividas por mí. El temor quizás era el reconocerme en ellos, me escondía entre una multitud para poder decir que yo no controlaba, solo era arrastrada. Voy a continuar explorando temores en mi blog, sin prisas ni obsesiones, dejaré de preocuparme de quién para empezar a pensar de qué hablo.
Una cita atribuida a Charles Chaplin dice "El verdadero significado de las cosas se descubre al tratar de decir lo mismo con otras palabras"

La propuesta de una silla de ruedas con reposabrazos elevador de IF

La idea de prótesis tecnológica y estética se mezclan en esta imagen del fotógrafo James Balog nos hace pensar en los instrumentos construidos para darnos facultades que no posee el ser humano, como volar o moverse por las profundidades del océano, o como en este caso recuperar un miembro.

Proposta 1 Cadira de rodes amb reposa-braços elevadors. Primera part

Work in progress of impossible ideas:

Proposta 1 Cadira de rodes amb reposa-braços elevadors.  Primera part.

Introducció al tema:

Des de fa ja algun temps, observo que la voluntat de ser autosuficient físicament, és el que ens mou a ser-ho. Bé, fins aquí tot molt bonic. Però, amb la voluntat no n’hi ha prou. Molts cops hem d’utilitzar eines, aparells i/o adaptar la nostra llar i el nostre entorn per a poder ser independents al màxim de les nostres capacitats. Això va des de unes senzilles ulleres per a poder-hi veure, unes crosses, una casa adaptada etc... fins a arribar, per exemple,  a sofisticats i “caríssims” ordinadors connectats a aparells que acaben per a tornar-se en el nostre “alter ego” i així poder ser autosuficient. És ben cert que hi ha discapacitats i discapacitats, però el principi bàsic és el mateix quan es parla de drets i d’economia. També vull afegir que jo parlo de discapacitats físiques. Les altres, comporten tots uns altres elements afegits.

Tot això que he explicat té un cost, per a la persona i per a la societat. Aquí comencen les diferències. Tenim tots els mateixos drets, com a mínim sobre el paper, però no és pas difícil adonar-se que la realitat no és aquesta. Amb les obligacions, molts cops, la sensació és contraria. Tot plegat, un cúmul d'injustícies i despropòsits.

Ja sabem que els diners no ens donen salut (ho dic així a l'engròs  per no entrar en temes com la prevenció de la malaltia etc...que també depenen molt de l’economia) però, per desgràcia, molts cops, el poder-nos sentir autònoms, si que depèn molt dels “calerons”.  No cal dir, que també hi ha tot de persones de diversos àmbits, condicions tan físiques com econòmiques que formen una xarxa de voluntariat excepcional. Però aquest no és el tema que pretenc abordar.

Idea: Cadira de rodes amb reposa-braços elevadors. He vist en un geriàtric persones que estan en cadira de rodes i que quan volen beure, necessiten que algú els aguanti el got, ja que, no tenen els braços amb prou força per a elevar el got fins als llavis. Això també és vàlid per a d’altres moviments, com podria ser, el de pentinar-se o el d’acostar-se un llibre. Aquestes persones no estan malaltes, senzillament tenen una manca de mobilitat per a culpa dels tendons, els quals, ja no tenen força. Jo vaig pensar: "si ja estan en cadira, per tant, en un mitjà mecànic per a poder-se moure (amb ajut humà o no) i a més a més s'hi passen moltes hores, perquè no fer que aquest mitjà sigui més complet  fent que per exemple, els reposa-braços, es puguin elevar i així continuar essent el més independents possible". Mentalment la idea la tinc clara, però no tinc ni idea de mecànica, ni d’electrònica, ja m’enteneu. En la meva propera entrada, us dibuixaré la meva idea de cadira i vull que sapigueu que totes les vostres propostes seran molt ben vingudes i apreciades. Avui ho deixo aquí!

Queremos cambiar de mano la pesada caja cuando la cuerda se clava en la palma

Cada mañana cuando nos levantamos tomamos decisiones rutinarias a las que no damos importancia, lavarnos, desayunar y pasear al perro. Un día vamos a tomar el ascensor de casa pero no funciona, debemos bajar a pie tres o cuatro pisos, no mucho. Justo en el primero una vecina quiere bajar una caja pesada. La cogemos sin la menor preocupación por que solo queda un tramo de escaleras para llegar a la calle. Queremos cambiar de mano la caja cuando la cuerda por donde la sujetamos se nos clava en la palma, en esta maniobra tropezamos. La caja nos arrastra escaleras abajo contra la dura pared de delante. Golpe. La cabeza nos duele, alguien grita no te muevas. Después todo oscuro, con intervalos de gente que habla, vecinos, pero cada vez los se los entiende menos. Convulsiones, total oscuridad. No estamos ni vivos ni muertos, sumidos en un sueño donde las voces van y vienen. Algunas de estas son conocidas, otras no. No hemos hablado nunca con nadie de la muerte, ni siquiera hemos mirado si alguien estaba muriendo cerca de nosotros, quizás reducíamos la velocidad del coche al ver un accidente, con un poco de morbosidad. Hemos ido a dar el pésame, pero acabamos saliendo fuera a tomar el aire. A veces muere alguien muy cercano a nosotros y lloramos su pérdida, pero en realidad no conocemos la muerte. Nadie que la experimente puede explicarla, así que nos relajamos y si ha de llegar que lo haga pronto y si es posible sin dolor.

Mi idea imposible es hablar sobre los temores, aquellos con los que convivimos diariamente. He empezado con un relato acerca de como podemos entender la muerte o al menos como la pudo vivir alguien al que conocía. No tengo ninguna afición al gore, ni a la estética del terror que abunda en el cine, la televisión o en las novelas. Simplemente quiero pensar como convivimos con esos temores en nuestra vida diaria.

Ya veremos hacía donde va esta idea.

Work in progress of impossible ideas, notepad

Durante los próximos dos meses vamos a desarrollar cada uno de nosotros una idea imposible. Consideramos que su imposibilidad está en los límites personales, aquellos que nos hemos impuesto por tratarse de temas que nos interesan pero que por formación, cultura o situación no nos atrevemos a desarrollar. Este blog pretende desde su inicio ser un lugar de experimentación, de pensamiento, donde pueden unirse personas para participar de propuestas que surgen de conversaciones o encuentros, en esta ocasión seremos cuatro entes distintos que propondremos nuestras ideas, entre todos intentaremos ayudarnos a realizarlas, aunque sea en proyecto. Lo interesante será ver como comienzan las ideas, se perfilan, las dudas, como crecen, el intercambio de opiniones, la investigación y la deriva hacia otras, en fin todo lo que surge del desarrollo de los pensamientos a la realidad, o la casi realidad. Os invitamos a participar a aquellos que les interese, a través de los comentarios en cada una de las entradas.

Bodegón con taza, ánfora y cántaro by Francisco Zurbarán 1632

IF dice: La individualidad del conjunto. Uno para todos y todos para uno. La individualidad del conjunto. Para ser lo que queremos ser, estamos donde debemos? Todos somos iguales pero diferentes. Formamos un conjunto armonioso y dispar a la vez.   Los objetos alineados , magnificos por si solos,  suman su hermosura  y quedan integrados  en una belleza única y renovada, otra vez.

IF says: The individuality of the set. One for all and all for one. The individuality of the set.  To be that we want to be, are we where we must be? We are all equal but different. We form a harmonious and diverse  whole  at a time. The inline objects, magnificent on their own,add their beauty and stay integrated into a unique and renewed beauty, again.

by 

recuerda detrás del presente está el pasado

remember behind present is past

Bodegón con tomates, pepinos y recipientes by Luis Egido Meléndez 1774

Bel diu: Todo tipo de ingredientes debe conocer mi piel: Glycerin, Methyl Paraben, Propil Paraben, Paraffinum Liquidum, Dimethicon, Tetrasodium EDTA, Triticum Vulgare ¿Por qué esta cierta sonoridad latina da credibilidad a estos gestos superficiales? ¿Por qué tantas mayúsculas? Queda lejana esa lengua muerta, algo decsonocido que atrae y genera respeto. Poca gente se plantea la verdadera procenedencia de esas palabras, así como pocos también nos planteamos la verdadera procedencia de esos ingredientes. Pero nos acercamos, cegados por la literatura comercial, al supermercado donde todo parece a veces imprescindible… Me pinto pestañas y labios para dejarme ver, pero me escondo cuando me quito los pelos de mi bigote. Cremas en lindos frascos suavizan mi piel, pero cierro la puerta del baño cuando hago montoncitos con la piel muerta de mis callosidades rascadas con piedra Pómez. Me pongo unas medias y una colonia, pero nadie sabe si llevo una una compresa o un tampón.

Bel says: All kinds of ingredients must know my skin: Glycerin, Methyl Paraben, Propyl Paraben, paraffinum Liquidum, dimethicone, Tetrasodium EDTA, Triticum Vulgare… Why this latin names gives credibility to these superficial gestures? Why so many caps? This language attracts and prompt respect to people. Few of us raises the real origin of those words, and too few we know the true origin of these ingredients. But we get blinded by the trade literature and we go to the supermarket where everything seems necessary ... I paint eyelashes and lips to let me see, but I hide when I remove my mustache hairs. Creams in cute jars soften my skin, but I close the bathroom door when I make piles with the dead skin of my calluses scraped with pumice stone. I wear stockings and a colony, but nobody knows if i wear a pad or tampon one inside me.

by Bel

recuerda detrás del presente está el pasado

remember behind present is past

Canestra di frutta by Caravaggio 1596

by Pal NOH

recorda rera el present està el passat

remember behind present is past

L’olor de la fruita madura és dolç i lleugerament a podrit. La descomposició escalfa l’aire del seu voltant, això atrau a tot tipus de insectes i ocells. Les llavors queden alliberades, broten petites tiges i fulles. Amb el temps poden sortir nous arbres que donaran nous fruits, que maduraran i es podriran. Tot està en canvi constant.

The smell of the ripe fruit is sweet and  slightly rotten. Decomposition heats the surrounding air, this attracts all kinds off insects and birds. The seeds are released, small stems and leaves sprout. Over time new trees may leave new fruits will mature and rot. Everything is in flux.

Naturaleza muerta 1920-1925 de Juan de Echevarría y Zuricalday in Still life at home

Bel dice: "Un lugar de paso. Movimiento en la casa. Flujo de objetos triviales abandonados momentáneamente en un rincón. Escenas fugaces en la pared del fondo arrancadas al ritmo de la naturaleza. Partículas de polvo emprenden vuelos en este espacio vivo."

Bel says: "A place of passage. Movement in the house. Flow trivial objects in a corner momentarily left. Shooting scenes on the back wall ripped out of the rhythm of nature. Dust particles embark on flights in this living space."

by Bel

Recuerda detrás del presente esta el pasado

Remember behind present is past

Le raie 1728 by Jean Simeon Chardin

Que li passa al gat? S'ha espantat al veure alguna cosa. S'havia esmunyit a la cuina quan ningú estava mirant. El felí s'ha menjat el peix del prestatge i ha esbudellat la rajada. Però quelcom més es va acostar i la mixina va sortir corrents. Quan veiem la pintura de Chardin podem imaginar una història en la que estan presents la vida i la mort. No obstant això, no podem culpar al instint natural de supervivència dels animals, però potser aquest no és el seu únic verdader significat de la imatge.

What happens to the cat? It is frightened seeing something. It slipped to the kitchen when nobody was watching it. The feline has eaten the fish on the shelf and has removed the guts of the stingray. But something else came up and the moggy scampered away. When we watch Charden's painting we can imagine a story where the life and the death are present. However, we cannot blame the natural survival instinct of animals, but perhaps this is not  its only true meaning of image.

by Paln NOH

recorda rera el present està el passat

remember behind present is past

La durmiente de Murillo 1996 de Ramón Gaya / The sleeping of Murillo 1996 by Ramón Gaya

“IF” diu: Basant-nos només en la impressió visual dels quadres que observem i degustem, quan encara no sabem ni el títol ni cap detall intel·lectual, les pintures adquireixen un significat intrínsec, personal. La sensació interior de bellesa i el relaxament del cos i de la ment, gràcies a l’ambient delicat i equilibrat que respira aquest quadre de Ramón Gayà, s’ha tornat a despertar en un altre espai i una altra realitat. Aquesta sensació intemporal és l’eco dels sentits d’una petjada pictòrica.

“IF” says: Based only on visual impression of pictures that we can see and taste, when we do not know yet neither title or any intellectual detail, the paintings take on an intrisic and personal meaning. The inner feeling of beauty and relaxation of body and mind, thanks to the delicate and balanced atmosphere that breathes Ramón Gaya's painting, it has arisen again in another space and another reality. This timeless feeling is the eco of senses of a pictorial trace.

by 

recorda el passat és rera del present

remember past is behind present

més informació sobre Gaya / more information about Gaya

Lavabo per Antonio López García - 1967 / Sink by Antonio López García - 1967

Bel diu: Hi ha un cert plaer en la visita d’allò inert, la por ja no opera i l’angoixa no ofega. Una poma, una flor arrencada o un pot de sabó ens mostren una peremptòria bellesa. No sempre que contemplem un bodegó pensem en la mort. Una fruita a punt de florir-se, un conill esventrat o un cosmètic retardant els efectes del pas del temps damunt la nostra pell, totes elles són imatges d’un efímer estat. És un acte poètic el fet d’arrencar aquest estat i fer-lo perpetuar, i és a l’hora també una mostra banal de la nostra quotidianitat. Record de la mort en la natura, empremtes de vida en les natures mortes.  “Nos cheveux qui tombent et nos dents qui s’espacent nous conforment au déclin de notre forme illusoire. Les oiseaux qui chantent et les fleurs qui s’ouvrent nous apprennent la permanence de notre nature réelle.” HONG Zicheng (Propos sur la racine des légumes, ed. Philippe Picquier)

Bel says: There is a certain pleasure in watching that is inert, fear doesn't operate and distress not drown. An apple, a cut flower or a can soap shows us a peremptory beauty. We do not always contemplate a still life we think in death. A fruit that is just before to become moldy, a gutted rabbit or a cosmetic delaying the effects of aging over our skin, they are all images of an ephemeral state. It is a poetic act, the fact to boot this state and perpetuate it, and at the same time it is also a banal sample of our everyday. Remembrance of death in nature, impressions of life in still lifes. “Our hair falls out and our teeth are separeted they form the decline of our illusory form. The birds sing and flowers what are opening, they introduce us about the consistence of our true nature.” Hong Zicheng (About the root vegetables, ed. Philippe Picquier)

by Bel

recorda el passat està rera el present

remember past is behind present

Spring bouquet by Ignace Henri Jean Fantin-Latour 1865

Podem imaginar fer una passejada per un camí que travessa boscos i prades, recollint petites flors silvestres, que fan olor a fresc i verd. En canvi, "IF" està en una ciutat i ha trobat a casa algunes miniatures, una antiga vaixella i flors seques tenyides. Es el petit món del col·leccionista i de la infància que viuen en una eterna primavera.

We can imagine a walk along a footpath which goes through forest and meadows, we go picking up small wild flowers, they smell fresh and green. However, "IF" is in a city and has found at home some miniatures of a old tableware, and dyed dry flowers. It is small world of the collector and childhood that live in a mental eternal Spring.

photo by

Remenber the past is behind present

Natures mortes a casa / Still lifes at home

La natura morta és un gènera pictòric ben conegut. Durant L'època barroca col·locar objectes i aliments de certa manera creava un significat simbòlic que només podia ser llegit per iniciats en aquest llenguatge. Després de això, es va convertir en un exercici pictòric per professionals i aficionats. Però, ha sobreviscut fins els nostres dies? Els objectes han canviat, també ara tenim altres prioritats i hi ha una gran quantitat de imatges que produïm o podem veure a la xarxa. Utilitzem poc temps per veure-les, menys de un segon. Les natures mortes estan presents en la publicitat, la decoració i el art, les hem assimilat en el nostre entorn visual que fa no les veiem. Aquesta proposta expositiva tracta de interpretar alguns quadres amb fotografies utilitzant objectes actuals. Les imatges són preses per diferents persones que no necessàriament pertanyent al món de l'art. Aquest exercici reflecteix el seu entorn, adonant-se de les narratives simbòliques que existeixen entre els objectes i qui mira l'escena. L'espectador pot buscar assemblantces i diferencies entre les pintures originals i les fotos, si ho desitge, però l'original s'amaga rera la foto actual. Per tant, el passat és rera el present.		The still life is a well known pictorial genre. During the Barroque time placing objects and food in a certain way created a symbolic meanings that could only be read by initiates in this language. After that, it became just a pictorial exercise for professionals and amateur. However, has it survived until now? The objects have changed, we also have other priorities and there is a mass of photographies that we produce or we can watch online. We spend short time to watch them less of one second. The still lifes are present in the publicity, decoration and art, we have assimilated them into our visual environment that we don't see them. This exhibition proposal tries to interpret some paintings with photographies using current objects. The images are made by different people who do not necessarily belong to art world and this exercise might reflect their surroundings, become aware of the symbolic narratives that exist between the objects and who looks at the scene. The viewer can search for similarities or contrast between the original paintings and the photos, if she or he wants, but the original is hidden behind current photo. Therefore, past is behind the present.

Les dessert de gaufrettes by Lubin Baugin in Mid 17th century

on està el pèl en la pintura religiosa del barroc espanyol? / where is corporal hair in the religious painting of spanish baroque?

►►

la dona fora dels estereotips/ the woman out of stereotypes

► ►