Proposta 1 Cadira de rodes amb reposa-braços elevadors. Primera part

Work in progress of impossible ideas:

Proposta 1 Cadira de rodes amb reposa-braços elevadors.  Primera part.

Introducció al tema:

Des de fa ja algun temps, observo que la voluntat de ser autosuficient físicament, és el que ens mou a ser-ho. Bé, fins aquí tot molt bonic. Però, amb la voluntat no n’hi ha prou. Molts cops hem d’utilitzar eines, aparells i/o adaptar la nostra llar i el nostre entorn per a poder ser independents al màxim de les nostres capacitats. Això va des de unes senzilles ulleres per a poder-hi veure, unes crosses, una casa adaptada etc... fins a arribar, per exemple,  a sofisticats i “caríssims” ordinadors connectats a aparells que acaben per a tornar-se en el nostre “alter ego” i així poder ser autosuficient. És ben cert que hi ha discapacitats i discapacitats, però el principi bàsic és el mateix quan es parla de drets i d’economia. També vull afegir que jo parlo de discapacitats físiques. Les altres, comporten tots uns altres elements afegits.

Tot això que he explicat té un cost, per a la persona i per a la societat. Aquí comencen les diferències. Tenim tots els mateixos drets, com a mínim sobre el paper, però no és pas difícil adonar-se que la realitat no és aquesta. Amb les obligacions, molts cops, la sensació és contraria. Tot plegat, un cúmul d'injustícies i despropòsits.

Ja sabem que els diners no ens donen salut (ho dic així a l'engròs  per no entrar en temes com la prevenció de la malaltia etc...que també depenen molt de l’economia) però, per desgràcia, molts cops, el poder-nos sentir autònoms, si que depèn molt dels “calerons”.  No cal dir, que també hi ha tot de persones de diversos àmbits, condicions tan físiques com econòmiques que formen una xarxa de voluntariat excepcional. Però aquest no és el tema que pretenc abordar.

Idea: Cadira de rodes amb reposa-braços elevadors. He vist en un geriàtric persones que estan en cadira de rodes i que quan volen beure, necessiten que algú els aguanti el got, ja que, no tenen els braços amb prou força per a elevar el got fins als llavis. Això també és vàlid per a d’altres moviments, com podria ser, el de pentinar-se o el d’acostar-se un llibre. Aquestes persones no estan malaltes, senzillament tenen una manca de mobilitat per a culpa dels tendons, els quals, ja no tenen força. Jo vaig pensar: "si ja estan en cadira, per tant, en un mitjà mecànic per a poder-se moure (amb ajut humà o no) i a més a més s'hi passen moltes hores, perquè no fer que aquest mitjà sigui més complet  fent que per exemple, els reposa-braços, es puguin elevar i així continuar essent el més independents possible". Mentalment la idea la tinc clara, però no tinc ni idea de mecànica, ni d’electrònica, ja m’enteneu. En la meva propera entrada, us dibuixaré la meva idea de cadira i vull que sapigueu que totes les vostres propostes seran molt ben vingudes i apreciades. Avui ho deixo aquí!