Le raie 1728 by Jean Simeon Chardin

Que li passa al gat? S'ha espantat al veure alguna cosa. S'havia esmunyit a la cuina quan ningú estava mirant. El felí s'ha menjat el peix del prestatge i ha esbudellat la rajada. Però quelcom més es va acostar i la mixina va sortir corrents. Quan veiem la pintura de Chardin podem imaginar una història en la que estan presents la vida i la mort. No obstant això, no podem culpar al instint natural de supervivència dels animals, però potser aquest no és el seu únic verdader significat de la imatge.

What happens to the cat? It is frightened seeing something. It slipped to the kitchen when nobody was watching it. The feline has eaten the fish on the shelf and has removed the guts of the stingray. But something else came up and the moggy scampered away. When we watch Charden's painting we can imagine a story where the life and the death are present. However, we cannot blame the natural survival instinct of animals, but perhaps this is not  its only true meaning of image.

by Paln NOH

recorda rera el present està el passat

remember behind present is past

La durmiente de Murillo 1996 de Ramón Gaya / The sleeping of Murillo 1996 by Ramón Gaya

“IF” diu: Basant-nos només en la impressió visual dels quadres que observem i degustem, quan encara no sabem ni el títol ni cap detall intel·lectual, les pintures adquireixen un significat intrínsec, personal. La sensació interior de bellesa i el relaxament del cos i de la ment, gràcies a l’ambient delicat i equilibrat que respira aquest quadre de Ramón Gayà, s’ha tornat a despertar en un altre espai i una altra realitat. Aquesta sensació intemporal és l’eco dels sentits d’una petjada pictòrica.

“IF” says: Based only on visual impression of pictures that we can see and taste, when we do not know yet neither title or any intellectual detail, the paintings take on an intrisic and personal meaning. The inner feeling of beauty and relaxation of body and mind, thanks to the delicate and balanced atmosphere that breathes Ramón Gaya's painting, it has arisen again in another space and another reality. This timeless feeling is the eco of senses of a pictorial trace.

by 

recorda el passat és rera del present

remember past is behind present

més informació sobre Gaya / more information about Gaya

Lavabo per Antonio López García - 1967 / Sink by Antonio López García - 1967

Bel diu: Hi ha un cert plaer en la visita d’allò inert, la por ja no opera i l’angoixa no ofega. Una poma, una flor arrencada o un pot de sabó ens mostren una peremptòria bellesa. No sempre que contemplem un bodegó pensem en la mort. Una fruita a punt de florir-se, un conill esventrat o un cosmètic retardant els efectes del pas del temps damunt la nostra pell, totes elles són imatges d’un efímer estat. És un acte poètic el fet d’arrencar aquest estat i fer-lo perpetuar, i és a l’hora també una mostra banal de la nostra quotidianitat. Record de la mort en la natura, empremtes de vida en les natures mortes.  “Nos cheveux qui tombent et nos dents qui s’espacent nous conforment au déclin de notre forme illusoire. Les oiseaux qui chantent et les fleurs qui s’ouvrent nous apprennent la permanence de notre nature réelle.” HONG Zicheng (Propos sur la racine des légumes, ed. Philippe Picquier)

Bel says: There is a certain pleasure in watching that is inert, fear doesn't operate and distress not drown. An apple, a cut flower or a can soap shows us a peremptory beauty. We do not always contemplate a still life we think in death. A fruit that is just before to become moldy, a gutted rabbit or a cosmetic delaying the effects of aging over our skin, they are all images of an ephemeral state. It is a poetic act, the fact to boot this state and perpetuate it, and at the same time it is also a banal sample of our everyday. Remembrance of death in nature, impressions of life in still lifes. “Our hair falls out and our teeth are separeted they form the decline of our illusory form. The birds sing and flowers what are opening, they introduce us about the consistence of our true nature.” Hong Zicheng (About the root vegetables, ed. Philippe Picquier)

by Bel

recorda el passat està rera el present

remember past is behind present

Spring bouquet by Ignace Henri Jean Fantin-Latour 1865

Podem imaginar fer una passejada per un camí que travessa boscos i prades, recollint petites flors silvestres, que fan olor a fresc i verd. En canvi, "IF" està en una ciutat i ha trobat a casa algunes miniatures, una antiga vaixella i flors seques tenyides. Es el petit món del col·leccionista i de la infància que viuen en una eterna primavera.

We can imagine a walk along a footpath which goes through forest and meadows, we go picking up small wild flowers, they smell fresh and green. However, "IF" is in a city and has found at home some miniatures of a old tableware, and dyed dry flowers. It is small world of the collector and childhood that live in a mental eternal Spring.

photo by

Remenber the past is behind present

Natures mortes a casa / Still lifes at home

La natura morta és un gènera pictòric ben conegut. Durant L'època barroca col·locar objectes i aliments de certa manera creava un significat simbòlic que només podia ser llegit per iniciats en aquest llenguatge. Després de això, es va convertir en un exercici pictòric per professionals i aficionats. Però, ha sobreviscut fins els nostres dies? Els objectes han canviat, també ara tenim altres prioritats i hi ha una gran quantitat de imatges que produïm o podem veure a la xarxa. Utilitzem poc temps per veure-les, menys de un segon. Les natures mortes estan presents en la publicitat, la decoració i el art, les hem assimilat en el nostre entorn visual que fa no les veiem. Aquesta proposta expositiva tracta de interpretar alguns quadres amb fotografies utilitzant objectes actuals. Les imatges són preses per diferents persones que no necessàriament pertanyent al món de l'art. Aquest exercici reflecteix el seu entorn, adonant-se de les narratives simbòliques que existeixen entre els objectes i qui mira l'escena. L'espectador pot buscar assemblantces i diferencies entre les pintures originals i les fotos, si ho desitge, però l'original s'amaga rera la foto actual. Per tant, el passat és rera el present.		The still life is a well known pictorial genre. During the Barroque time placing objects and food in a certain way created a symbolic meanings that could only be read by initiates in this language. After that, it became just a pictorial exercise for professionals and amateur. However, has it survived until now? The objects have changed, we also have other priorities and there is a mass of photographies that we produce or we can watch online. We spend short time to watch them less of one second. The still lifes are present in the publicity, decoration and art, we have assimilated them into our visual environment that we don't see them. This exhibition proposal tries to interpret some paintings with photographies using current objects. The images are made by different people who do not necessarily belong to art world and this exercise might reflect their surroundings, become aware of the symbolic narratives that exist between the objects and who looks at the scene. The viewer can search for similarities or contrast between the original paintings and the photos, if she or he wants, but the original is hidden behind current photo. Therefore, past is behind the present.

Les dessert de gaufrettes by Lubin Baugin in Mid 17th century